Miradas Paralelas

Gracias a mi segundo fracaso en el intento de renovarme el pasaporte, el pasado martes acabé pisando el que resulta ser el mejor museo de Barna. El MNAC recoje un poco de todo lo bueno que ha habido en Cataluña desde el siglo X hasta nuestros dias, aprovechando las dimensiones imperiales de un edificio erigido con la excusa de expo universal del 29 en la falda del Montjuic. Una pasada, vaya. Entre las muchas joyicas que he tardado dos dias en mirar destaca el homenaje a la gelatina de plata que supone la siguiente exposición temporal. Acérquese quién pueda:
MIRADES PARAL-LELES
L’exposició, a través de prop de 250 fotografies, tracta de donar una àmplia visió del panorama de la creació fotogràfica a Espanya i Itàlia, a partir de la situació de postguerra que van viure aquestos països (tot i patir dues guerres diferents), fins a finals dels anys seixanta. Mitjançant la contemplació de les imatges, descobrirem les possibles afinitats o les confrontacions tan ètiques com estètiques de la creació fotogràfica que es feia en ambdós països, immergits en sentiments similars i en una realitat social, que no política, també semblant: Itàlia era un país perdedor i Espanya estava dividida entre vencedors i vençuts. És des d’aquesta òptica que l’exposició es planteja com una història d’imatges d’una època i no com una història d’autors.